CAS:4808-30-4|SULFUR DE BIS (TRI-N-BUTILTINA).

Introducció de CAS:4808-30-4|SULFUR DE BIS (TRI-N-BUTILTINA).

El sulfur de tributilestany (TBT) és un compost químic compost per estany i sofre. És un sòlid incolor i inodor que és soluble en dissolvents orgànics. Té molts usos a la indústria, com per exemple en la fabricació de polímers, pintures i adhesius. També s'utilitza com a agent antiincrustante en pintures marines i com a fungicida agrícola. A causa de les seves propietats tòxiques, el seu ús ha estat restringit a molts països.

Especificació de CAS:4808-30-4|SULFUR DE BIS (TRI-N-BUTILTINA).

Aplicació de recerca de CAS:4808-30-4|SULFUR DE BIS (TRI-N-BUTILTINA).

Toxicitat per a la reproducció: S'ha demostrat que l'exposició al tributiltin (TBT) afecta significativament el desenvolupament de les cèl·lules de Leydig a les rates, provocant una reducció dels nivells de testosterona sèrica i una alteració de l'expressió gènica de les cèl·lules de Leydig i Sertoli, cosa que suggereix toxicitat reproductiva (Wu et al., 2017).

Impacte ambiental i exposició humana: El TBT, utilitzat en indústries com les fàbriques de paper i els agents antiincrustantes marins, s'ha trobat en ecosistemes marins i d'aigua dolça, que pot superar els nivells de toxicitat. És una preocupació ambiental important per la seva persistència, bioacumulació i característiques disruptives endocrines, amb una possible exposició humana a través de la cadena alimentària (Antízar-Ladislao, 2008).

Toxicitat en peixos d'aigua dolça: S'ha identificat el TBT com un potent contaminant aquàtic en ecosistemes tropicals, afectant peixos d'aigua dolça com Astyanax bimaculatus, amb efectes morfològics observats al fetge i canvis en l'activitat de l'acetilcolinesterasa (Oliveira Ribeiro et al., 2002).

Proteïna d'unió en peixos marins: En el plat japonès, s'ha identificat una nova proteïna d'unió al tributilestany (TBT-bp), que suggereix un mecanisme per a l'acumulació i resposta de TBT en organismes marins (Shimasaki et al., 2002).

Ús en biosensors luminescents: El TBT s'ha utilitzat en el desenvolupament de biosensors luminescents. Les biblioteques de fusió de gens d'Escherichia coli han identificat gens que augmenten l'emissió de llum en exposició a TBT, ajudant potencialment a la detecció de contaminació ambiental (Briscoe et al., 1995).

Impacte en els ecosistemes dels llacs poc profunds: Les investigacions indiquen que el TBT pot causar danys importants als ecosistemes d'aigua dolça, que pot provocar un canvi en el règim ecològic dels llacs poc profunds en afectar la població d'organismes de pastura (Sayer et al., 2006).

Efectes immunotòxics: Els estudis sobre timòcits murins suggereixen que el clorur de tributilestany presenta efectes immunotòxics mitjançant l'estrès oxidatiu, la despolarització de la membrana mitocondrial i les vies apoptòtiques dependents de la caspasa (Sharma i Kumar, 2014).

Tècniques de reparació ambiental: S'han explorat diversos mètodes per remediar la contaminació de TBT al sòl i l'aigua, com ara el tractament tèrmic, la biodegradació, l'oxidació química avançada i l'adsorció fisicoquímica. Aquestes tècniques se centren a abordar l'impacte ambiental persistent del TBT (Du et al., 2014).

Mecanismes de resistència bacteriana: A Pseudomonas stutzeri, una bomba d'eflux de fàrmacs múltiples, TbtABM, s'ha associat amb la resistència a la TBT, destacant un mecanisme de resposta bacteriana a aquest contaminant ambiental (Jude et al., 2004).

Respostes d'expressió gènica a Tetrahymena thermophila: L'exposició a TBT ha donat lloc a la identificació de gens expressats de manera diferent a Tetrahymena thermophila, proporcionant una base per utilitzar aquest organisme com a biomonitor de TBT en ambients d'aigua dolça (Feng et al., 2007).

Etiquetes populars: cas:4808-30-4|sulfur de bis(tri-n-butilestany), Xina cas:4808-30-4|fabricants de sulfur de bis (tri-n-butilestany), fàbrica