Introducció de CAS:16646-44-9|Tetraal·loxietan
El tetraal·loxietan (TAE) és un compost orgànic de la família dels èters alquílics. És un líquid incolor i volàtil amb una olor agradable i afruitat. S'utilitza en una varietat d'aplicacions, que van des de la síntesi orgànica fins a la investigació biomèdica.
Especificació de CAS:16646-44-9|Tetraal·loxietan
|
ELEMENTS |
ESPECIFICACIÓ |
|
Punt d'ebullició |
155-160 grau /25 mmHg (il·luminat) |
|
índex de refracció |
1.4556 |
|
Densitat |
1,001 g/mL a 25 graus (il·luminat) |
|
Formulari |
líquid de transparència |
|
Color |
Incolor a gairebé incolor |
Aplicació de recerca de CAS:16646-44-9|Tetraal·loxietan
1. Producció d'Alcoxisilans i Aspectes Ambientals
El tetraal·loxietan és un compost clau en la producció d'alcoxisilans, especialment el tetraetoxisilà (TEOS). Els alcoxisilans, inclòs TEOS, tenen una àmplia gamma d'aplicacions depenent de si l'enllaç Si-OR està intacte o hidrolitzat. La producció de TEOS, un derivat destacat d'aquesta família, segueix tradicionalment la reacció d'esterificació de SiCl4. Aquest procés, conegut com la ruta de Von Ebelman, es remunta al 1846. Hi ha investigacions en curs per millorar les tecnologies existents o proposar nous enfocaments per a la producció de TEOS, centrant-se en els aspectes ambientals i econòmics d'aquests processos. Un mètode suggerit és l'ús de la destil·lació reactiva com a tecnologia intensificada per produir TEOS, que podria oferir avantatges en termes de mida reduïda de l'equip i millora de l'eficiència energètica (Sánchez-Ramírez et al., 2018).
2. Aplicacions en la conservació de la pedra
Els derivats del tetraal·loxietan com TEOS s'estudien àmpliament per a la conservació de pedres històriques. Els compostos basats en TEOS han mostrat resultats prometedors en la conservació del gres. Els estudis s'han centrat en els compostos de nanohidroxiapatita (n-HA) i TEOS per la seva eficàcia per consolidar i conferir propietats hidròfobes al gres. Aquests compostos han estat avaluats per les seves propietats mecàniques, la seva resistència a l'envelliment artificial i la seva capacitat d'alterar mínimament el color de les mostres de gres (Luo, Xiao i Zhang, 2015). A més, s'han preparat compostos basats en TEOS que contenen elements funcionals com el glicidoxipropiltrimetoxisilà i el silsesquioxan oligomèric polièdric per reduir la formació d'esquerdes de gel durant la fase d'assecat, millorant així la consolidació del patrimoni del granit (Son et al., 2009).
3. Desenvolupament de Materials Híbrids
La investigació sobre materials basats en TEOS, especialment en el procés sol-gel, ha donat lloc al desenvolupament de materials híbrids orgànics-inorgànics. Aquests materials es produeixen a partir de mescles d'alcoxisilans trifuncionals i TEOS. La preparació d'aquests híbrids implica controlar la morfologia mitjançant la substitució parcial de TEOS per altres siloxans. Aquest procés influeix significativament en les propietats dels materials resultants, com ara l'expansió tèrmica, la resistència a la tracció i l'allargament a la ruptura. Les partícules riques en sílice interconnectades dins de la matriu rica en poliimida d'aquests híbrids tenen un paper crític en la modificació de les propietats del material (Mascia i Kioul, 1995).


Etiquetes populars: cas:16646-44-9|tetraal·loxietan, Xina cas:16646-44-9|fabricants de tetraal·loxietan, fàbrica









